25 de set. 2007

Agències de ràting

En mig de la crisi dels crèdits subprime als mercats occidentals, moltes veus crítiques han apuntat a la sospitosa actuació de les agències de rating. "De que serveixen aquestes agències", diuen, "si quan hi ha una crisi els impositors i accionistes han de descobrir que entitats qualificades com a solvents fan fallida enfront les seves obligacions".
Això, que és ben cert, no deixa de sorprendre venint dels actuals mitjans de comunicació.
Aquests han esdevingut els darrers anys en unes agencies de rating molt més perilloses.
Perquè el que qualifiquen aquests mitjans són els éssers humans, i específicament, les víctimes dels conflictes.
Quan un ciutadà dels USA és assassinat, els mitjans detallen totes les seves dades. Podríem dir que qualifiquen la seva vida amb un rating A+.
Quan el que mor és un europeu, també és prou important, també donaran detalls que permetin posar-li nom i cognoms. La diferència amb l'anterior potser estarà en el número de dies que serà esmentat als mitjans. El qualificaran amb una A.
El tercer escalafó del rating, i ja molt per sota, és el dels aliats però no pertanyents al club privat dels rics i blancs. Aquí tindríem les víctimes de països com Israel, Argentina, Xile, etc. Aquests ja no mereixen que s'esmentin les seves dades identificaves. La notícia quedaria com "Moren nou ciutadans argentins en un atemptat a la capital". De fet, només acumular un gran número de víctimes els pot assegurar una portada als mitjans. Han de conformar-se amb una qualificació de B+.
La quarta qualificació, la B, és la que s'assigna a països subdesenvolupats, però en certa manera "amics" dels veïns del nord. Ve a ser com la relació paternal entre un empresari i els seus explotats. Aquest grup ja s'ha d'esforçar força per aparèixer a algun lloc. Si moren unitats o desenes no mereixeran ni una breu notícia. Només si moren uns centenars o milers aconseguiran una mica de seguiment. Només poden merèixer alguna notícia com "moren centenars de persones en un terratrèmol al Salvador". Aquestes víctimes de qualificació B encara ens cauen bé i, si per exemple sobreviuen quinze dies sepultats sota unes runes, poden donar la sorpresa i fer una portada de diari.
En el cinquè nivell, la C+, ja entrem en l'avorriment. Aquí s'enquadren les víctimes de conflictes on els assassins som nosaltres o on mor gent que simplement no entren dins dels nostres paràmetres de civilitzacions. Els morts d'Iraq, els palestins, els morts per la repressió a Algèria, formen part d'aquest grup. D'ells només es dona la informació del número de morts, d'una forma sistemàtica, com qui don ael temps o el resultat de la loteria. Cada dia s'emet un lacònic "moren trenta-quatre palestins en enfrontaments". Una altra característica és que aquestes víctimes sempre "moren", mai són "assassinats". Sembla que ells escullin morir o que morin d'un infart. Un soldat israelià dispara al cap d'una noia de dotze anys a un camp de refugiats (metàfora de camp de concentració) i els mitjans recullen "mor una palestina en enfrontaments amb l'exèrcit israelià".
La darrera categoria, la C, és la que mai no surt als mitjans. Aquí ja poden morir o ser assassinats a centenars de milers, que no mereixen ni una notícia breu d'agència. Són els milions de morts de gana i SIDA a l'Àfrica, els assassinats a Darfur, i un llarg etcètera. Només la visita d'un famós o un concert benèfic els pot tornar a les pàgines dels diaris, però no com a notícia per si mateixos, si no com a atrezzo de l'actuació de la celebritat de torn.


Technorati Tags: , , ,


Homenatge al radical Yagüe

Moltes ciutats d'aquesta Espanya, que segons diuen, és la de tots, conserven entre els seus carrers, avingudes o places alguna amb el nom del general Yagüe. Burgos, León, Cartagena o Palencia, en són un bon exemple. El general Yagüe, militar del bàndol feixista i colpista, és tristement famós per un dels fets més sanguinaris de la guerra civil. Al 1939, i pocs mesos després de començar la guerra, el bàndol colpista ja estava instal·lat a Badajoz.
El general Yagüe comandava en aquell moment l'exèrcit feixista en aquella zona. En una metàfora del que ara anomenen la "fiesta nacional", va omplir de presos la plaa de braus de la ciutat de Badajoz. La major part d'aquests presos eren civils, entre d'ells moltes dones i infants.
El seu únic delicte era haver estat denunciats, per venjança, enveja o simplement antipatia, per alguns sectors de la dreta i de l'esglèsia presents a la ciutat. Altres simplement van ser capturats a l'atzar. Yagüe era un psicòpata, només comparable al doctor d'Auschwitz, Josef Mengele.
Durant els primers dies del mes d'agost, en una ofrena a la nova Espanya nazi-catòlica, va massacrar durant interminables hores als centenars o milers de persones a la plaça de braus. Com a bèsties al'escorxador, els va assassinar de les formes més inenarrables. Quasi setanta anys després, moltes ciutats espanyoles rendeixen homenatge a aquest sociòpata. Els mateixos que no volen aturar aquest homenatge i escarni a les víctimes, acusen de radicals als que fan ús de la seva llibertat d'expressió.


20 de set. 2007

Israel construeix el seu Gueto de Varsòvia a Gaza

Israel ha comunicat que considera Gaza una "entitat hostil" i està disposat a deixar al 100% dels seus habitants sense subministraments. Israel ha convertit a Gaza en un camp de concentració, en un nou Auschwitz, aquest cop per els Palestins.


19 de set. 2007

Definitiu: Courbet era un "cachondo"

El quadre és preciós. Courbet va refusar sempre la idea d'idealtizar l'art, proclamant que només el Realisme era genuinamene democràtic. Jo no se si el quadre és democràtic o no, però és força interessant.




Orígen i destí. Courbet ho tenia clar.

Courbet era un provocador. A la segona meitat del segle XIX ja va deixar clar que el nostre orígen era aquest:

El quadre en qüestió es diu "L'orígen del món" i per molts de nosaltres, més que l'orígen del món, és el destí de molts.


17 de set. 2007

59-60. Aznar i els seus VIP porten mala sort.

La meitat del pabelló en silenci. Només uns pocs aficionats animant. El PP de Madrid va preparar una final de l'Eurobasket amb pocs aficionats i molts VIPs sense puta idea de basket però amb moltes ganes de fer-se la foto amb els guanyadors. Amb els seus sillons de disseny van robar la possibilitat d'assistir a molts aficionats i van provocar que les mesures de seguretat asfixiessin a la resta del públic.
Com a recomanació, una entrada molt interessant.



14 de set. 2007

El Toro lanceado de la vega com a paradigma espanyol

La mort de l'innocent

L'abús sobre el dèbil

La conquesta del nou món --> genocidi indígena

La guerra civil --> genocidi sobre els demòcrates

La festa espanyola --> genocidi sobre èssers vius

Powered by ScribeFire.

5 de set. 2007

TARDOR, PENA DE MORT = VIDA

Arriba la tardor, i amb ella, arribarà un dels moments àlgids de la grotesca realitat espanyola. En un renovat atac d'hipocresia, les cadenes de televisió que ofereixen les curses de braus denunciaran la fi de la temporada de caça i el brutal assassinat de milers de gossos caçadors.
Aquest col·lectiu de rates il·letrades, aquests caçadors que representen l'espanya d'atapuerca, de la violència, de la incultura, tornaran a cel·lebrar les seves malifetes sense cap càstig.
Després d'assassinar els seus fidels amics, i "AHITOS" de sang i vi barat, tornaran a casa a violar les seves filles o maltractar les seves dones.
Des d'aquí, des dels darrers corpuscles de civilitzacio hem de demanar al govern que actuï d'immediat contra aquesta enfermetat que amenaça encomanar-se a la resta de la península.
Aquests subhumans mereixen la pena de mort immediata i sense judici. Pena de mort que serà de vida pels milers d'animals que, amb tota seguretat tenen més ànima i intel·ligència que aquests "untermenschen".
En aquests temps de lluita contra el canvi climàtic, l'extirpació d'aquest càncer social ha de servir per compensar a la natura per part del dolor causat.
Eliminar-los en càmeres de gas i transformar-los després en compostatge per les plantes és un final massa indulgent que no mereixen però que la nostra benevolència els ha d'oferir.
Ningú no troba a faltar un abcés en un cos sa, i ningú, ni les seves famílies, trobarà a faltar aquests no-res.


Josep Pla. Pensament

si els savis declarats són d'aquesta manera, uns ases en progessió ascendent, el restant de la humanitat, la immensa majoria de la humanitat, són simplement els ases muts, d'una total incapacitat per a comprendre res, impertorbables dins una ignorància de pedra picada. Cap de nosaltres no ha deixat de menjar o de fer l'amor a causa de la pròpia ignorància. Vivim en una prehistòria amb calefacció i cambra de bany. Tota la resta ens és indiferent i aberrant

Powered by ScribeFire.

Haiku

aillada
espanya, un caçador
matant un gos
a la tardor