El genocidi armeni i Israel

La condemna del genocidi armeni per part del grup demòcrata al congrés dels EUA ha creat força tensions entre el govern turc i les autoritats ianquis. Durant la primera guerra mundial, el jove estat turc va massacrar entre un i dos milions de ciutadans armenis, apuntant-se el dubtós honor del primer genocidi del segle XX. És normal que ara els turcs no acceptin aquestes acusacions. És immoral, però fins a cert punt comprensible. A ningú no li agrada que el reconeguin com a assassí. El paper més immoral i trist però, l'està adoptant Israel i el lobby jueu als EUA. Aquestes rates criminals estan pressionant per tal que no es condemni l'atrocitat contra el poble armeni i sobretot per tal que no es tracti com un genocidi. I això per què? Semblaria que un poble com el jueu hauria de ser solidari amb un altre poble que ha patit persecució. La mesquindat dels jueus es deu a que volen ser l'única comunitat amb pedigree de víctimes d'un genocidi. Volen ser els únics protagonistes. I això és degut a que basen la seva política d'ocupació i eliminació de Palestina en el fet que ells van se víctimes a la segona guerra mundial. Amb el seu victimisme tracten de justificar tota la seva història, hitòria d'agressions contra Palestina, Egipte, Iraq, Iran, Líban i Síria. La indignant d'haver estat víctimes d'un genocidi i tractar de negar el mateix tractament a un poble que ha patit la mateia sort no té límits.

Israel = Hipocresia assassina

Israel va atacar un reactor a Síria.
Israel, que te armes nuclears, ataca a Síria perquè vol tenir energia nuclear.
Israel, que practica un genocidi contra el poble palestí, ataca a Síria perquè aquest país es vol defensar.
Israel, que encara ocupa una part del territori de Síria, acusa a aquest de recolzar el terrorisme.

Doctor mort

Segons El Pais, Aribert Heim, militar alemnay que va servir al camp de Mauthausen, va ser asassinat per una organització clandestina jueva.
A aquests assassins jueus no els calia perseguir a un ancià per mig món. Si tan preocupats estaven pels drets humans, i pels nazis, tenien un ben a prop, a casa seva.
Podien haver acabar amb Ariel Sharon. Responsable de multitud de massacres contra palestins. El "doctor mort" de Sabra i Chatila.

Capitalisme i socialisme

En aquesta era posmoderna, o de la globalització, o postsoviètica, o de la "fi de la història" de Fukuyama, ens tracten de vendre la idea que ja han desaparescut les diferències entre esquerra i dreta. Entre un capitalisme triomfant i un socialisme que sembla anacrònic, cal cercar la simplicitat per tornar a retrobar-se amb les idees el contracte social.
Exemple: a Espanya, durant el 2006, es va destinar 12 milions d'euros al fons per a la llei contra la violència de gènere. Aquell 2006 van morir assassinades 68 dones. És a dir, es va destinaruna mitjana de 176.000 euros per cada dona assassinada. No arriba a 30 "quilos" per dona.
Fa pocs dies, el 12 d'octubre, l'exèrcit mostrava al cel de Madrid els preciosos caces Eurofighter. Cadascú ens va costar 120 milions d'euros. I el pitjor és que el govern ha encarregat un bon grapat d'aquests avions.
És a dir, en un únic avió militar es dedica 10 vegades el pressupost per tractar que deixin de moriri 68 persones.
Això és política de dretes. Es dediquen aquests diners a avions per tal que els diners dels treballadors, per la via dels impostos, arribin a les empreses d'armament.
En un país vertaderament socialista, o socialdemòcrata, o simplement -íntegre-, això no passaria.
Aquesta és una lliçó ben simple del que és la dreta i l'esquerra, del que és el capitalisme i el socialisme.

Educació per a la ciutadania

L'Església i els seus "comandos de choque" estan en lluita contra la nova assignatura.
Defensen que ni l'escola ni l'estat poden oferir normes morals a la nostra joventut.
L’Església en canvi, ho ha estat fent durant anys a l'assignatura de religió, i els sembla plenament normal.
I quina moralitat imparteixen? què pot oferir l’església catòlica als nostres infants?
Els poden ensenyar que la història natural no és certa, que la ciència és heretgia.
Els poden ensenyar que la dona procedeix d'una part del primer home, i que per tant, és secundària i prescindible.
Els poden ensenyar que la terra és el centre de l'univers, i que cal cremar als que diguin el contrari.
Els poden ensenyar que cal aturar l'evolució intel·lectual de la humanitat durant segles, si això permet perpetuar-se en el poder.
Els poden ensenyar que és pot participar en la massacre de tot un continent, si la massacre retorna beneficis i prebendes.
Els poden ensenyar a recolzar a feixistes (Espanya) i torturadors(Argentina), absolvent-los mentre maten als dimonis comunistes.
Els poden ensenyar a girar l'esquena als que defensen els pobres i oprimits (Ignacio Ellacuria, Monseñor Romero), perquè gosen aixecar la veu contra la injustícia i la cúria eclesiàstica còmplice.
Els poden ensenyar a condemnar a milions d'homes i dones a morir víctimes de la SIDA, però en pau per no haver fet servir condó.
Definitivament, l’Església pot ensenyar moltes coses; el que cal reflexionar és si volem una joventut amb els valors anteriorment referits.