19 de des. 2007
Revisionisme de genocidis passats i genocidis actuals
És curiós, el lobby jueu persegueix també a Espanya a aquells historiadors, com David Irving, que s'atreveixen a opinar o investigar o fer hipòtesis en contra de la versió oficial sobre l'holocaust jueu a la 2aG.M.
És a dir, ens preocupem molt sobre que un historiador opini sobre un fet històric.
En canvi, no es preocupen de la situació que els nazis-jueus estan provocant a Palestina. Més enllà d'un apartheid, Gaza i Cisjordània són dos camps de concentració on Israel, un país racista, està portant a terme un genocidi.
Aquest genocidi l'està practiant amb diferents tàctiques:
- Suposats atacs sobre terroristes que acaben massacrant a la població civil.
- Matança de malalts que són assassinats quan són portats a hospitals i són detinguts a controls dels soldats fins que acaben morint.
- Talls ens els subministraments d'aigua i combustible a tota la població civil de Gaza. Aquest és un fet que ni tant sols va passar en els camps de concentració nazis. Mentre els palestins moren de set, els jueus els roben l'aigua per fer piscines a les colònies.
- Controls i ofegament de l'economia dels palestins, que els està portant a la majoria a una situació desesperada de desnutrició i depauperació.
- Uns política de colonització, que no ha acabat mai. Israel es permet ser l'únic país que en el segle XXI segueix envaïnt i colonitzant territoris.
Aquí teniu un bon exemple del que passa en un únic mes, el recull del genocidi lent que s'està produïnt sobre una pblació indefensa.
És a dir, ens preocupem molt sobre que un historiador opini sobre un fet històric.
En canvi, no es preocupen de la situació que els nazis-jueus estan provocant a Palestina. Més enllà d'un apartheid, Gaza i Cisjordània són dos camps de concentració on Israel, un país racista, està portant a terme un genocidi.
Aquest genocidi l'està practiant amb diferents tàctiques:
- Suposats atacs sobre terroristes que acaben massacrant a la població civil.
- Matança de malalts que són assassinats quan són portats a hospitals i són detinguts a controls dels soldats fins que acaben morint.
- Talls ens els subministraments d'aigua i combustible a tota la població civil de Gaza. Aquest és un fet que ni tant sols va passar en els camps de concentració nazis. Mentre els palestins moren de set, els jueus els roben l'aigua per fer piscines a les colònies.
- Controls i ofegament de l'economia dels palestins, que els està portant a la majoria a una situació desesperada de desnutrició i depauperació.
- Uns política de colonització, que no ha acabat mai. Israel es permet ser l'únic país que en el segle XXI segueix envaïnt i colonitzant territoris.
Aquí teniu un bon exemple del que passa en un únic mes, el recull del genocidi lent que s'està produïnt sobre una pblació indefensa.
Powered by ScribeFire.
Els preus no pujen, ni baixen, ni es queden quiets
En els darrers dies i mesos els polítics, i els mitjans de comunicació/transmisió ens venen advertin de que els preus estan pujant i ho seguiran fent. Cometen però, una greu equivocació. Otorguen als pobres preus naturalesa èssers vius. Sembla que siguin els preus, o les mercaderies de les quals només indiquen el seu valor de venda, les que decideixin pujar o baixar.
Hipotesi de partida: un pobre pollastre o una pastanaga no decideixen per ells mateixos pujar el seu preu.
A veure, hi ha dos tipus d'indicadors-preus: aquells que es formen en mercats més o menys organitzats (per exemple, el petroli o els cereals veuen el seu preu marcat en els mercats internacionals) i aquells que són marcats per l'agent que ven la mercaderia o servei, en general una empresa.
Què està passant ara? hi ha algunes empreses que estan veïen com augmenten els seus costos, doncs mercaderies que provenen de mercats internacionals (p.e. el petroli) els costen bastant més cares. Aquestes empreses no volen veure reduït els seus enormes beneficis, per tant el que fan és repercutir l'augment de costos als preus finals.
De fet, és fàcil veure com hi ha un acord tàcit en la patronal espanyola per fer aquest augment de preus de forma consensuada.
Què passa doncs? que tenim uns polítics que no permeten que augmentin els sous, que pujen al mateix ritme dela inflacció des de fa anys, pero que no pressionen al secotr empresarial per tal que facin contenció d'uns beneficis immorals.
Les empreses de l'Ibex es poden permetre el luxe d'estar augmentant els beneficis entre un 20% i un 30% anual (suposa doblar beneficis cada 4-5 anys), mentre que des de fa més de 10 anys, els treballadors perdem poder adquisitiu de forma continuada.
Conclusió: els preus estan pujant perquè tenim un teixit empresarial irresponsable i egoïsta, que prefereix entrar en una fase d'estanflacció (la inflacció frena el consum, que augmenta l'atur, que frena el PIB, etc.) augmentant els preus per rebre un benefici a curt termini, mentre que els governs i mitjans de comunicació fan la feina d'espantar-nos amb aquests "preus malvats que no volen parar depujar" per dir-nos que cal congelar els salaris.
Hipotesi de partida: un pobre pollastre o una pastanaga no decideixen per ells mateixos pujar el seu preu.
A veure, hi ha dos tipus d'indicadors-preus: aquells que es formen en mercats més o menys organitzats (per exemple, el petroli o els cereals veuen el seu preu marcat en els mercats internacionals) i aquells que són marcats per l'agent que ven la mercaderia o servei, en general una empresa.
Què està passant ara? hi ha algunes empreses que estan veïen com augmenten els seus costos, doncs mercaderies que provenen de mercats internacionals (p.e. el petroli) els costen bastant més cares. Aquestes empreses no volen veure reduït els seus enormes beneficis, per tant el que fan és repercutir l'augment de costos als preus finals.
De fet, és fàcil veure com hi ha un acord tàcit en la patronal espanyola per fer aquest augment de preus de forma consensuada.
Què passa doncs? que tenim uns polítics que no permeten que augmentin els sous, que pujen al mateix ritme dela inflacció des de fa anys, pero que no pressionen al secotr empresarial per tal que facin contenció d'uns beneficis immorals.
Les empreses de l'Ibex es poden permetre el luxe d'estar augmentant els beneficis entre un 20% i un 30% anual (suposa doblar beneficis cada 4-5 anys), mentre que des de fa més de 10 anys, els treballadors perdem poder adquisitiu de forma continuada.
Conclusió: els preus estan pujant perquè tenim un teixit empresarial irresponsable i egoïsta, que prefereix entrar en una fase d'estanflacció (la inflacció frena el consum, que augmenta l'atur, que frena el PIB, etc.) augmentant els preus per rebre un benefici a curt termini, mentre que els governs i mitjans de comunicació fan la feina d'espantar-nos amb aquests "preus malvats que no volen parar depujar" per dir-nos que cal congelar els salaris.
Powered by ScribeFire.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
