Israel i Alemanya

El País titulava: "Israel autoritza els assasinats selectius a palestins". Fa més de 60 anys, el règim nazi també va "legalitzar" la persecució del poble jueu amb les conegudes lleis de Nüremberg. Trista semblança, ... i reveladora.

Espnaya és això, i pitjor

A Espanya, encara es permet la caça i el maltractament animal. Els caçadors, persones sense cap tipus de moral, tracten així als seus propis animals:

Rosa Montero, escrivia al País aquest magnífic article:

"Sé que hay cazadores sensibles y amantes de los animales. Lo sé porque me lo ha dicho gente fiable, y me lo creo de la misma manera en que creo en la existencia de los agujeros negros, aunque jamás los haya visto y me resulten difíciles de comprender. Lo que mis ojos contemplan y mi corazón entiende, en cambio, es una realidad muy diferente. Yo lo que he visto son hordas de tipos disfrazados de rambos de guardarropía que transportan a sus pobres perros en indignos remolques en los que los animales no pueden ni ponerse de pie. Estas Navidades, paseando por el Canal de Castilla, en Palencia, caímos sobre un grupo así. Eran cinco o seis tíos con sus grotescas vestimentas medio militares, sus perros a los pies y sus escopetas preparadas. Rodeaban en silencio una mata de arbustos de no más de cuatro metros de diámetro. Sin duda esperaban que saliera una pieza, un animalillo forzosamente pequeño y tal vez ya herido que se había refugiado allí dentro, aterrorizado, con el corazón retumbando en el pecho. Era evidente que el bicho estaba perdido. Deben de sentirse muy valientes estos esforzados cazadores tras acosar y abatir, media docena de ellos y con armas de fuego, a un animal indefenso y tembloroso.Y aún hay algo peor. Mucho peor. Acaba de terminar la temporada de caza y ya empiezan a aparecer. Hablo de los galgos ahorcados, de los bosques fantasmales súbitamente llenos de perros torturados. Ya saben, los ahorcan para no gastar ni siquiera una bala con ellos. Y, para divertirse, les dejan con las dos patas traseras apoyadas en el suelo, de modo que el tormento se prolonga. A veces tardan días en morir. "Ya he puesto a bailar a mis perros", suelen decir, jocosos. Un pobre animal, con el cuello atrozmente cortado por la cuerda con la que intentaron matarle, ha estado deambulando por el pueblo de Gerena durante varios días sin que nadie, ni los vecinos ni el Ayuntamiento, hiciera nada por aliviar su agonía. ¿Será quizás un pueblo de cazadores? De los malos cazadores, no de los buenos que me dicen que existen. Sólo en Extremadura hay 9.000 galgueros y cada uno tiene entre quince y veinte perros.Cuánto horror, cuánto sufrimiento innecesario, qué clamoroso silencio el de las víctimas."

SOS GALGOS

En aquesta web trobareu la bona feina que l'associació SOS GALGOS porta a terme des de fa temps, i que es pot resumir en:
Ajudar als galgos necessitats, rescatant-los i dandolos en adopció.
Treballar per a canviar les lleis.
Educar i sensibilitzar a les persones sobre el meravellós que és el galgo com animal de companyia.
Fomentar la solidaritat, implicant a les persones perquè cadascun posi el seu gra de sorra.

Al final, es tracta d'evitar imatges com aquesta:


imatges provocades per la quantitat de caçadors que es dedican, a part d'assessinar innumerables animals, a penjar als seus propis gossos quan ja no es volen fer càrrec d'ells.
Aquest fenòmen es produeix sobre tot al centre d'Espanya, a Andalusia i a Extremadura. I després fan boicot al cava català!. Fem doncs, boicot a aquesta subcultura espanyola de destrucció i odi.

Mies, un arquitecte del segle XXI

L'arquitectura de Mies es caracteritza per una senzillesa esencialista i per la sinceritat expressiva dels seus elements estructurals. El seu racionalisme i el seu posterior funcionalisme s'han convertit en models per a la resta dels professionals del segle. La seva influència es podria resumir en una frase que ell mateix va dictar, i s'ha convertit en el paradigma ideològic de l'arquitectura del moviment modern, menys és més. La seva obra es destaca per la composició rígidament geomètrica i l'absència total d'elements ornamentales, però la seva poètica radica en la subtil mesura de les proporcions i en l'elegància exquisida dels materials (en ocasions va emprar marbre, travertino, acer, bronze o fustes nobles), rematats sempre amb gran precisió en els detalls. http://www.epdlp.com

Com a exemple, la Farnsworth House, feta per Mies al 1951.

No passis tot sol el Nadal

Les festes nadalenques són per passar-les en familia, al costat dels que més t'estimes. Si no tens

aquesta web americana et proporciona la companyia perfecta per aquest nadal.


Es tracta d'unes senyoretes fetes de làtex. Són molt simpàtiques. Una mica callades, però sempre disposades a cel·lebracions. No protesten i no les haureu d'acompanyar a l'Ikea. Una mica cares (uns 6500$), però consumeixen menys que una dona estàndard.


Per tal que us feu una idea:


Apa, ningú ja no podrà dir que esta sol al Nadal...a disfrutar!!!

El "camino" es dur

JoseMaría Escrivà, fundador de l'Opus Dei, escriu a "Camino":

Yo te voy a decir cuáles son los tesoros del hombre en la tierra para que no los desperdicies: hambre, sed, calor, frío, dolor, deshonra, pobreza, soledad, traición, calumnia, cárcel. Agradece, como un favor muy especial, ese santo aborrecimiento que sientes de ti mismo.

Només puc dir: Joder!

Més a prop

Les comercialitza Rimax, es tracta d'unes ulleres que, un cop col·locades, ens presenten imatges amb una grandària equivalent a tenir unapantalla de 40'' a dos metres de distància.


Jo no se com van, tampoc se si s'adjunta un pot de biodramina per esnifar junt amb la unitat.

Els perills de prendre el sol

Ja se sap que anar a la platja és avui dia perillòs. A menys que tinguis una crema de factor 17500, pot quedar-te fàcilment així:

però a les Antilles Holandeses, el perill és que et pot caure algun objecte des de l'aire, i si no, mireu:

teniu més fotos en aquesta web.

Ara ja tenim una excusa creïble: "carinyo, arribaré tard a casa, m'ha caigut a sobre un Airbus320 i tinc un mal de cap terrible".

Marina d'or(tera)

Si entreu a google maps i teclejeu "Marina d'Or" veureu aquesta imatge tant refrescant:



Pa cagar-se

Ja arriben els reis (quina merda...)

Ja rriben els Reis d'Orient. Com sempre, despres de passar per immigració, tractaran de repartir regals a tots aquells que us hagueu comportat com cal (viva). El cert és que han d'aterrar amb els camells al vostre balcó, i si no aneu amb compte, i saben el que arriben a menjar aquests bitxos, el més normal és que us trobeu això:




Però si no és així, aquí us recomano un regalet que podeu demanar, es tracta d'un nou rellotge de la pàgina de Tokyoflash. Com sempre és difícil llegir l'hora, però és molt i molt exclusiu (com tu, i com ell, i com l'altre, i tu també...). El model és diu 1000100101, amb això ja us ho dic tot. Aquí el teniu:

Suele pasar

Al fin he comprendido que su observación acerca de que soy "una abominable sabandija digna de exterminio" viene dictada más por la compasión que por la ira. (Woody Allen).

Intocables (per a quan un Women-SAI?)

Ho hem trobat a un blog d'Infonomia i promet emocions fortes. Es tracta d'una jaqueta a prova de qualsevol que s'animi a tocar a la propietària de la jaqueta sense permís. El possible atacant rebrà una descàrrega de 80.000 volts (amb baixa intensitat). Es podrien fer un munt d'acudits i comentaris (jilipoyeces) masclistes sobre el tema, però us els deixo a vosaltres/es.


Per cert, la jaqueta és guapa:





Aquí teniu l'enllaç a l'article sencer.


I vigileu.

Atreviment

Prefereixo que m'incinerin que em sepultin i ambdues coses a un cap de setmana amb la meva dona. (Woody Allen)

Aforismo

Antes se coge a un cojo mentiroso que a un cojo

inhumans

Ja han passat algunes setmanes. Espanya encara recorda les terribles imatges del psicópata gallec massacrant al seu indefens gos. I a un grup de degenerats defensant-lo. En algunes poblacions es van produir manifestacions, condemnant el maltractament animal i demandant una llei que castigui amb severidad aquest tipus d'atrocitats. Cap suposar que el govern està sospesant el saldo de vots que deixaria aquesta llei. Pot guanyar alguns vots de gent decent que estima als animals o, simplement, els respecta. Però sap que també perdrà suports de gent indecent que defensa que, per exemple, es torturi a un toro fins a la mort darrere d'una tradició que per aberrant hauria de ser abandonada. Una societat que destrossa animals per diversió és una societat clínicament malalta. El maltractament als animals és una alerta de futurs problemes de psicopaties. Segons diversos estudis s'han trobat antecedents de crueltat amb animals en acosadores sexuals (46%), violadors convictes (48%) i assassins adults (53%). Un estudi realitzat per l'FBI sobre 36 assassins múltiples va concloure que el 46% havien torturat animals en la seva adolescència. Són dades suficients perquè els legisladors frenin una sagnia impròpia d'un país civilitzat. Més enllà de tradicions, i de vots.

Qui perd a l'Irak?

Alguns diaris anuncien que els EE.UU estan perden la guerra a l'Irak. És això cert?. Res més lluny de la realitat. Els que van impulsar aquesta guerra estan assolint la totalitat dels seus objectius.
Qui va imposar aquesta guerra? La indústria del petroli i l'armament americana.
Quins són els resultats? Les empreses petroleres americanes s'han fet amb l'explotació de la totalitat del petroli de l'Irak (les segones reserves mundials). Les empreses d'armament s'asseguren una venda constant del seu producte:
a) al Pentàgon (el seu principal client),
b) a les milícies armades a l'Iraq: l'exèrcit americà, amb la seva actuació, ha assegurat una naixent guerra civil que demandarà gran quantitat d'armament.
c) als països veïns. El clima d'inestabilitat que USA ha provocat a l'Orient Mitjà des de la primera guerra del Golf, obliga als països de la zona a aprovar creixents pressupostos de defensa.

Només queda per determinar si algú perd la guerra.

Perd la guerra la població civil iraquiana.
Perden la guerra els soldatys americans, de classes baixes, que tornen en una bossa de plàstic a casa.
Perd la guerra Palestina; en un ambient de resolució dels conflictes per la via dura, Israel es pot permetre continuar amb el genocidi que, de forma més o menys intensiva, practica des dels anys quaranta.
Per la guerra el treballador americà, que veu com la fi de la guerra freda no ha portat un canvi en la política pressupostària del seu govern: els diners segueixen viatjant, via impostos, de la butxaca dels assalariats americans a la dels accionistes de les empreses anteriorment citades.

Aforismo

...partiendo de la nada y con sólo nuestro esfuerzo, hemos llegado a alcanzar las más altas cotas de miseria...