19 de des. 2007
Revisionisme de genocidis passats i genocidis actuals
És curiós, el lobby jueu persegueix també a Espanya a aquells historiadors, com David Irving, que s'atreveixen a opinar o investigar o fer hipòtesis en contra de la versió oficial sobre l'holocaust jueu a la 2aG.M.
És a dir, ens preocupem molt sobre que un historiador opini sobre un fet històric.
En canvi, no es preocupen de la situació que els nazis-jueus estan provocant a Palestina. Més enllà d'un apartheid, Gaza i Cisjordània són dos camps de concentració on Israel, un país racista, està portant a terme un genocidi.
Aquest genocidi l'està practiant amb diferents tàctiques:
- Suposats atacs sobre terroristes que acaben massacrant a la població civil.
- Matança de malalts que són assassinats quan són portats a hospitals i són detinguts a controls dels soldats fins que acaben morint.
- Talls ens els subministraments d'aigua i combustible a tota la població civil de Gaza. Aquest és un fet que ni tant sols va passar en els camps de concentració nazis. Mentre els palestins moren de set, els jueus els roben l'aigua per fer piscines a les colònies.
- Controls i ofegament de l'economia dels palestins, que els està portant a la majoria a una situació desesperada de desnutrició i depauperació.
- Uns política de colonització, que no ha acabat mai. Israel es permet ser l'únic país que en el segle XXI segueix envaïnt i colonitzant territoris.
Aquí teniu un bon exemple del que passa en un únic mes, el recull del genocidi lent que s'està produïnt sobre una pblació indefensa.
És a dir, ens preocupem molt sobre que un historiador opini sobre un fet històric.
En canvi, no es preocupen de la situació que els nazis-jueus estan provocant a Palestina. Més enllà d'un apartheid, Gaza i Cisjordània són dos camps de concentració on Israel, un país racista, està portant a terme un genocidi.
Aquest genocidi l'està practiant amb diferents tàctiques:
- Suposats atacs sobre terroristes que acaben massacrant a la població civil.
- Matança de malalts que són assassinats quan són portats a hospitals i són detinguts a controls dels soldats fins que acaben morint.
- Talls ens els subministraments d'aigua i combustible a tota la població civil de Gaza. Aquest és un fet que ni tant sols va passar en els camps de concentració nazis. Mentre els palestins moren de set, els jueus els roben l'aigua per fer piscines a les colònies.
- Controls i ofegament de l'economia dels palestins, que els està portant a la majoria a una situació desesperada de desnutrició i depauperació.
- Uns política de colonització, que no ha acabat mai. Israel es permet ser l'únic país que en el segle XXI segueix envaïnt i colonitzant territoris.
Aquí teniu un bon exemple del que passa en un únic mes, el recull del genocidi lent que s'està produïnt sobre una pblació indefensa.
Powered by ScribeFire.
Els preus no pujen, ni baixen, ni es queden quiets
En els darrers dies i mesos els polítics, i els mitjans de comunicació/transmisió ens venen advertin de que els preus estan pujant i ho seguiran fent. Cometen però, una greu equivocació. Otorguen als pobres preus naturalesa èssers vius. Sembla que siguin els preus, o les mercaderies de les quals només indiquen el seu valor de venda, les que decideixin pujar o baixar.
Hipotesi de partida: un pobre pollastre o una pastanaga no decideixen per ells mateixos pujar el seu preu.
A veure, hi ha dos tipus d'indicadors-preus: aquells que es formen en mercats més o menys organitzats (per exemple, el petroli o els cereals veuen el seu preu marcat en els mercats internacionals) i aquells que són marcats per l'agent que ven la mercaderia o servei, en general una empresa.
Què està passant ara? hi ha algunes empreses que estan veïen com augmenten els seus costos, doncs mercaderies que provenen de mercats internacionals (p.e. el petroli) els costen bastant més cares. Aquestes empreses no volen veure reduït els seus enormes beneficis, per tant el que fan és repercutir l'augment de costos als preus finals.
De fet, és fàcil veure com hi ha un acord tàcit en la patronal espanyola per fer aquest augment de preus de forma consensuada.
Què passa doncs? que tenim uns polítics que no permeten que augmentin els sous, que pujen al mateix ritme dela inflacció des de fa anys, pero que no pressionen al secotr empresarial per tal que facin contenció d'uns beneficis immorals.
Les empreses de l'Ibex es poden permetre el luxe d'estar augmentant els beneficis entre un 20% i un 30% anual (suposa doblar beneficis cada 4-5 anys), mentre que des de fa més de 10 anys, els treballadors perdem poder adquisitiu de forma continuada.
Conclusió: els preus estan pujant perquè tenim un teixit empresarial irresponsable i egoïsta, que prefereix entrar en una fase d'estanflacció (la inflacció frena el consum, que augmenta l'atur, que frena el PIB, etc.) augmentant els preus per rebre un benefici a curt termini, mentre que els governs i mitjans de comunicació fan la feina d'espantar-nos amb aquests "preus malvats que no volen parar depujar" per dir-nos que cal congelar els salaris.
Hipotesi de partida: un pobre pollastre o una pastanaga no decideixen per ells mateixos pujar el seu preu.
A veure, hi ha dos tipus d'indicadors-preus: aquells que es formen en mercats més o menys organitzats (per exemple, el petroli o els cereals veuen el seu preu marcat en els mercats internacionals) i aquells que són marcats per l'agent que ven la mercaderia o servei, en general una empresa.
Què està passant ara? hi ha algunes empreses que estan veïen com augmenten els seus costos, doncs mercaderies que provenen de mercats internacionals (p.e. el petroli) els costen bastant més cares. Aquestes empreses no volen veure reduït els seus enormes beneficis, per tant el que fan és repercutir l'augment de costos als preus finals.
De fet, és fàcil veure com hi ha un acord tàcit en la patronal espanyola per fer aquest augment de preus de forma consensuada.
Què passa doncs? que tenim uns polítics que no permeten que augmentin els sous, que pujen al mateix ritme dela inflacció des de fa anys, pero que no pressionen al secotr empresarial per tal que facin contenció d'uns beneficis immorals.
Les empreses de l'Ibex es poden permetre el luxe d'estar augmentant els beneficis entre un 20% i un 30% anual (suposa doblar beneficis cada 4-5 anys), mentre que des de fa més de 10 anys, els treballadors perdem poder adquisitiu de forma continuada.
Conclusió: els preus estan pujant perquè tenim un teixit empresarial irresponsable i egoïsta, que prefereix entrar en una fase d'estanflacció (la inflacció frena el consum, que augmenta l'atur, que frena el PIB, etc.) augmentant els preus per rebre un benefici a curt termini, mentre que els governs i mitjans de comunicació fan la feina d'espantar-nos amb aquests "preus malvats que no volen parar depujar" per dir-nos que cal congelar els salaris.
Powered by ScribeFire.
16 d’oct. 2007
El genocidi armeni i Israel
La condemna del genocidi armeni per part del grup demòcrata al congrés dels EUA ha creat força tensions entre el govern turc i les autoritats ianquis. Durant la primera guerra mundial, el jove estat turc va massacrar entre un i dos milions de ciutadans armenis, apuntant-se el dubtós honor del primer genocidi del segle XX. És normal que ara els turcs no acceptin aquestes acusacions. És immoral, però fins a cert punt comprensible. A ningú no li agrada que el reconeguin com a assassí. El paper més immoral i trist però, l'està adoptant Israel i el lobby jueu als EUA. Aquestes rates criminals estan pressionant per tal que no es condemni l'atrocitat contra el poble armeni i sobretot per tal que no es tracti com un genocidi. I això per què? Semblaria que un poble com el jueu hauria de ser solidari amb un altre poble que ha patit persecució. La mesquindat dels jueus es deu a que volen ser l'única comunitat amb pedigree de víctimes d'un genocidi. Volen ser els únics protagonistes. I això és degut a que basen la seva política d'ocupació i eliminació de Palestina en el fet que ells van se víctimes a la segona guerra mundial. Amb el seu victimisme tracten de justificar tota la seva història, hitòria d'agressions contra Palestina, Egipte, Iraq, Iran, Líban i Síria. La indignant d'haver estat víctimes d'un genocidi i tractar de negar el mateix tractament a un poble que ha patit la mateia sort no té límits.
Israel = Hipocresia assassina
Israel va atacar un reactor a Síria.
Israel, que te armes nuclears, ataca a Síria perquè vol tenir energia nuclear.
Israel, que practica un genocidi contra el poble palestí, ataca a Síria perquè aquest país es vol defensar.
Israel, que encara ocupa una part del territori de Síria, acusa a aquest de recolzar el terrorisme.
Israel, que te armes nuclears, ataca a Síria perquè vol tenir energia nuclear.
Israel, que practica un genocidi contra el poble palestí, ataca a Síria perquè aquest país es vol defensar.
Israel, que encara ocupa una part del territori de Síria, acusa a aquest de recolzar el terrorisme.
Doctor mort
Segons El Pais, Aribert Heim, militar alemnay que va servir al camp de Mauthausen, va ser asassinat per una organització clandestina jueva.
A aquests assassins jueus no els calia perseguir a un ancià per mig món. Si tan preocupats estaven pels drets humans, i pels nazis, tenien un ben a prop, a casa seva.
Podien haver acabar amb Ariel Sharon. Responsable de multitud de massacres contra palestins. El "doctor mort" de Sabra i Chatila.
A aquests assassins jueus no els calia perseguir a un ancià per mig món. Si tan preocupats estaven pels drets humans, i pels nazis, tenien un ben a prop, a casa seva.
Podien haver acabar amb Ariel Sharon. Responsable de multitud de massacres contra palestins. El "doctor mort" de Sabra i Chatila.
Capitalisme i socialisme
En aquesta era posmoderna, o de la globalització, o postsoviètica, o de la "fi de la història" de Fukuyama, ens tracten de vendre la idea que ja han desaparescut les diferències entre esquerra i dreta. Entre un capitalisme triomfant i un socialisme que sembla anacrònic, cal cercar la simplicitat per tornar a retrobar-se amb les idees el contracte social.
Exemple: a Espanya, durant el 2006, es va destinar 12 milions d'euros al fons per a la llei contra la violència de gènere. Aquell 2006 van morir assassinades 68 dones. És a dir, es va destinaruna mitjana de 176.000 euros per cada dona assassinada. No arriba a 30 "quilos" per dona.
Fa pocs dies, el 12 d'octubre, l'exèrcit mostrava al cel de Madrid els preciosos caces Eurofighter. Cadascú ens va costar 120 milions d'euros. I el pitjor és que el govern ha encarregat un bon grapat d'aquests avions.
És a dir, en un únic avió militar es dedica 10 vegades el pressupost per tractar que deixin de moriri 68 persones.
Això és política de dretes. Es dediquen aquests diners a avions per tal que els diners dels treballadors, per la via dels impostos, arribin a les empreses d'armament.
En un país vertaderament socialista, o socialdemòcrata, o simplement -íntegre-, això no passaria.
Aquesta és una lliçó ben simple del que és la dreta i l'esquerra, del que és el capitalisme i el socialisme.
Exemple: a Espanya, durant el 2006, es va destinar 12 milions d'euros al fons per a la llei contra la violència de gènere. Aquell 2006 van morir assassinades 68 dones. És a dir, es va destinaruna mitjana de 176.000 euros per cada dona assassinada. No arriba a 30 "quilos" per dona.
Fa pocs dies, el 12 d'octubre, l'exèrcit mostrava al cel de Madrid els preciosos caces Eurofighter. Cadascú ens va costar 120 milions d'euros. I el pitjor és que el govern ha encarregat un bon grapat d'aquests avions.
És a dir, en un únic avió militar es dedica 10 vegades el pressupost per tractar que deixin de moriri 68 persones.
Això és política de dretes. Es dediquen aquests diners a avions per tal que els diners dels treballadors, per la via dels impostos, arribin a les empreses d'armament.
En un país vertaderament socialista, o socialdemòcrata, o simplement -íntegre-, això no passaria.
Aquesta és una lliçó ben simple del que és la dreta i l'esquerra, del que és el capitalisme i el socialisme.
Educació per a la ciutadania
L'Església i els seus "comandos de choque" estan en lluita contra la nova assignatura.
Defensen que ni l'escola ni l'estat poden oferir normes morals a la nostra joventut.
L’Església en canvi, ho ha estat fent durant anys a l'assignatura de religió, i els sembla plenament normal.
I quina moralitat imparteixen? què pot oferir l’església catòlica als nostres infants?
Els poden ensenyar que la història natural no és certa, que la ciència és heretgia.
Els poden ensenyar que la dona procedeix d'una part del primer home, i que per tant, és secundària i prescindible.
Els poden ensenyar que la terra és el centre de l'univers, i que cal cremar als que diguin el contrari.
Els poden ensenyar que cal aturar l'evolució intel·lectual de la humanitat durant segles, si això permet perpetuar-se en el poder.
Els poden ensenyar que és pot participar en la massacre de tot un continent, si la massacre retorna beneficis i prebendes.
Els poden ensenyar a recolzar a feixistes (Espanya) i torturadors(Argentina), absolvent-los mentre maten als dimonis comunistes.
Els poden ensenyar a girar l'esquena als que defensen els pobres i oprimits (Ignacio Ellacuria, Monseñor Romero), perquè gosen aixecar la veu contra la injustícia i la cúria eclesiàstica còmplice.
Els poden ensenyar a condemnar a milions d'homes i dones a morir víctimes de la SIDA, però en pau per no haver fet servir condó.
Definitivament, l’Església pot ensenyar moltes coses; el que cal reflexionar és si volem una joventut amb els valors anteriorment referits.
Defensen que ni l'escola ni l'estat poden oferir normes morals a la nostra joventut.
L’Església en canvi, ho ha estat fent durant anys a l'assignatura de religió, i els sembla plenament normal.
I quina moralitat imparteixen? què pot oferir l’església catòlica als nostres infants?
Els poden ensenyar que la història natural no és certa, que la ciència és heretgia.
Els poden ensenyar que la dona procedeix d'una part del primer home, i que per tant, és secundària i prescindible.
Els poden ensenyar que la terra és el centre de l'univers, i que cal cremar als que diguin el contrari.
Els poden ensenyar que cal aturar l'evolució intel·lectual de la humanitat durant segles, si això permet perpetuar-se en el poder.
Els poden ensenyar que és pot participar en la massacre de tot un continent, si la massacre retorna beneficis i prebendes.
Els poden ensenyar a recolzar a feixistes (Espanya) i torturadors(Argentina), absolvent-los mentre maten als dimonis comunistes.
Els poden ensenyar a girar l'esquena als que defensen els pobres i oprimits (Ignacio Ellacuria, Monseñor Romero), perquè gosen aixecar la veu contra la injustícia i la cúria eclesiàstica còmplice.
Els poden ensenyar a condemnar a milions d'homes i dones a morir víctimes de la SIDA, però en pau per no haver fet servir condó.
Definitivament, l’Església pot ensenyar moltes coses; el que cal reflexionar és si volem una joventut amb els valors anteriorment referits.
25 de set. 2007
Agències de ràting
En mig de la crisi dels crèdits subprime als mercats occidentals, moltes veus crítiques han apuntat a la sospitosa actuació de les agències de rating. "De que serveixen aquestes agències", diuen, "si quan hi ha una crisi els impositors i accionistes han de descobrir que entitats qualificades com a solvents fan fallida enfront les seves obligacions".
Això, que és ben cert, no deixa de sorprendre venint dels actuals mitjans de comunicació.
Aquests han esdevingut els darrers anys en unes agencies de rating molt més perilloses.
Perquè el que qualifiquen aquests mitjans són els éssers humans, i específicament, les víctimes dels conflictes.
Quan un ciutadà dels USA és assassinat, els mitjans detallen totes les seves dades. Podríem dir que qualifiquen la seva vida amb un rating A+.
Quan el que mor és un europeu, també és prou important, també donaran detalls que permetin posar-li nom i cognoms. La diferència amb l'anterior potser estarà en el número de dies que serà esmentat als mitjans. El qualificaran amb una A.
El tercer escalafó del rating, i ja molt per sota, és el dels aliats però no pertanyents al club privat dels rics i blancs. Aquí tindríem les víctimes de països com Israel, Argentina, Xile, etc. Aquests ja no mereixen que s'esmentin les seves dades identificaves. La notícia quedaria com "Moren nou ciutadans argentins en un atemptat a la capital". De fet, només acumular un gran número de víctimes els pot assegurar una portada als mitjans. Han de conformar-se amb una qualificació de B+.
La quarta qualificació, la B, és la que s'assigna a països subdesenvolupats, però en certa manera "amics" dels veïns del nord. Ve a ser com la relació paternal entre un empresari i els seus explotats. Aquest grup ja s'ha d'esforçar força per aparèixer a algun lloc. Si moren unitats o desenes no mereixeran ni una breu notícia. Només si moren uns centenars o milers aconseguiran una mica de seguiment. Només poden merèixer alguna notícia com "moren centenars de persones en un terratrèmol al Salvador". Aquestes víctimes de qualificació B encara ens cauen bé i, si per exemple sobreviuen quinze dies sepultats sota unes runes, poden donar la sorpresa i fer una portada de diari.
En el cinquè nivell, la C+, ja entrem en l'avorriment. Aquí s'enquadren les víctimes de conflictes on els assassins som nosaltres o on mor gent que simplement no entren dins dels nostres paràmetres de civilitzacions. Els morts d'Iraq, els palestins, els morts per la repressió a Algèria, formen part d'aquest grup. D'ells només es dona la informació del número de morts, d'una forma sistemàtica, com qui don ael temps o el resultat de la loteria. Cada dia s'emet un lacònic "moren trenta-quatre palestins en enfrontaments". Una altra característica és que aquestes víctimes sempre "moren", mai són "assassinats". Sembla que ells escullin morir o que morin d'un infart. Un soldat israelià dispara al cap d'una noia de dotze anys a un camp de refugiats (metàfora de camp de concentració) i els mitjans recullen "mor una palestina en enfrontaments amb l'exèrcit israelià".
La darrera categoria, la C, és la que mai no surt als mitjans. Aquí ja poden morir o ser assassinats a centenars de milers, que no mereixen ni una notícia breu d'agència. Són els milions de morts de gana i SIDA a l'Àfrica, els assassinats a Darfur, i un llarg etcètera. Només la visita d'un famós o un concert benèfic els pot tornar a les pàgines dels diaris, però no com a notícia per si mateixos, si no com a atrezzo de l'actuació de la celebritat de torn.
Technorati Tags: ràting, Darfur, Palestina, Israel
Això, que és ben cert, no deixa de sorprendre venint dels actuals mitjans de comunicació.
Aquests han esdevingut els darrers anys en unes agencies de rating molt més perilloses.
Perquè el que qualifiquen aquests mitjans són els éssers humans, i específicament, les víctimes dels conflictes.
Quan un ciutadà dels USA és assassinat, els mitjans detallen totes les seves dades. Podríem dir que qualifiquen la seva vida amb un rating A+.
Quan el que mor és un europeu, també és prou important, també donaran detalls que permetin posar-li nom i cognoms. La diferència amb l'anterior potser estarà en el número de dies que serà esmentat als mitjans. El qualificaran amb una A.
El tercer escalafó del rating, i ja molt per sota, és el dels aliats però no pertanyents al club privat dels rics i blancs. Aquí tindríem les víctimes de països com Israel, Argentina, Xile, etc. Aquests ja no mereixen que s'esmentin les seves dades identificaves. La notícia quedaria com "Moren nou ciutadans argentins en un atemptat a la capital". De fet, només acumular un gran número de víctimes els pot assegurar una portada als mitjans. Han de conformar-se amb una qualificació de B+.
La quarta qualificació, la B, és la que s'assigna a països subdesenvolupats, però en certa manera "amics" dels veïns del nord. Ve a ser com la relació paternal entre un empresari i els seus explotats. Aquest grup ja s'ha d'esforçar força per aparèixer a algun lloc. Si moren unitats o desenes no mereixeran ni una breu notícia. Només si moren uns centenars o milers aconseguiran una mica de seguiment. Només poden merèixer alguna notícia com "moren centenars de persones en un terratrèmol al Salvador". Aquestes víctimes de qualificació B encara ens cauen bé i, si per exemple sobreviuen quinze dies sepultats sota unes runes, poden donar la sorpresa i fer una portada de diari.
En el cinquè nivell, la C+, ja entrem en l'avorriment. Aquí s'enquadren les víctimes de conflictes on els assassins som nosaltres o on mor gent que simplement no entren dins dels nostres paràmetres de civilitzacions. Els morts d'Iraq, els palestins, els morts per la repressió a Algèria, formen part d'aquest grup. D'ells només es dona la informació del número de morts, d'una forma sistemàtica, com qui don ael temps o el resultat de la loteria. Cada dia s'emet un lacònic "moren trenta-quatre palestins en enfrontaments". Una altra característica és que aquestes víctimes sempre "moren", mai són "assassinats". Sembla que ells escullin morir o que morin d'un infart. Un soldat israelià dispara al cap d'una noia de dotze anys a un camp de refugiats (metàfora de camp de concentració) i els mitjans recullen "mor una palestina en enfrontaments amb l'exèrcit israelià".
La darrera categoria, la C, és la que mai no surt als mitjans. Aquí ja poden morir o ser assassinats a centenars de milers, que no mereixen ni una notícia breu d'agència. Són els milions de morts de gana i SIDA a l'Àfrica, els assassinats a Darfur, i un llarg etcètera. Només la visita d'un famós o un concert benèfic els pot tornar a les pàgines dels diaris, però no com a notícia per si mateixos, si no com a atrezzo de l'actuació de la celebritat de torn.
Technorati Tags: ràting, Darfur, Palestina, Israel
Homenatge al radical Yagüe
Moltes ciutats d'aquesta Espanya, que segons diuen, és la de tots, conserven entre els seus carrers, avingudes o places alguna amb el nom del general Yagüe. Burgos, León, Cartagena o Palencia, en són un bon exemple. El general Yagüe, militar del bàndol feixista i colpista, és tristement famós per un dels fets més sanguinaris de la guerra civil. Al 1939, i pocs mesos després de començar la guerra, el bàndol colpista ja estava instal·lat a Badajoz.
El general Yagüe comandava en aquell moment l'exèrcit feixista en aquella zona. En una metàfora del que ara anomenen la "fiesta nacional", va omplir de presos la plaa de braus de la ciutat de Badajoz. La major part d'aquests presos eren civils, entre d'ells moltes dones i infants.
El seu únic delicte era haver estat denunciats, per venjança, enveja o simplement antipatia, per alguns sectors de la dreta i de l'esglèsia presents a la ciutat. Altres simplement van ser capturats a l'atzar. Yagüe era un psicòpata, només comparable al doctor d'Auschwitz, Josef Mengele.
Durant els primers dies del mes d'agost, en una ofrena a la nova Espanya nazi-catòlica, va massacrar durant interminables hores als centenars o milers de persones a la plaça de braus. Com a bèsties al'escorxador, els va assassinar de les formes més inenarrables. Quasi setanta anys després, moltes ciutats espanyoles rendeixen homenatge a aquest sociòpata. Els mateixos que no volen aturar aquest homenatge i escarni a les víctimes, acusen de radicals als que fan ús de la seva llibertat d'expressió.
El general Yagüe comandava en aquell moment l'exèrcit feixista en aquella zona. En una metàfora del que ara anomenen la "fiesta nacional", va omplir de presos la plaa de braus de la ciutat de Badajoz. La major part d'aquests presos eren civils, entre d'ells moltes dones i infants.
El seu únic delicte era haver estat denunciats, per venjança, enveja o simplement antipatia, per alguns sectors de la dreta i de l'esglèsia presents a la ciutat. Altres simplement van ser capturats a l'atzar. Yagüe era un psicòpata, només comparable al doctor d'Auschwitz, Josef Mengele.
Durant els primers dies del mes d'agost, en una ofrena a la nova Espanya nazi-catòlica, va massacrar durant interminables hores als centenars o milers de persones a la plaça de braus. Com a bèsties al'escorxador, els va assassinar de les formes més inenarrables. Quasi setanta anys després, moltes ciutats espanyoles rendeixen homenatge a aquest sociòpata. Els mateixos que no volen aturar aquest homenatge i escarni a les víctimes, acusen de radicals als que fan ús de la seva llibertat d'expressió.
20 de set. 2007
Israel construeix el seu Gueto de Varsòvia a Gaza
Israel ha comunicat que considera Gaza una "entitat hostil" i està disposat a deixar al 100% dels seus habitants sense subministraments. Israel ha convertit a Gaza en un camp de concentració, en un nou Auschwitz, aquest cop per els Palestins.
19 de set. 2007
Definitiu: Courbet era un "cachondo"
El quadre és preciós. Courbet va refusar sempre la idea d'idealtizar l'art, proclamant que només el Realisme era genuinamene democràtic. Jo no se si el quadre és democràtic o no, però és força interessant.
Orígen i destí. Courbet ho tenia clar.
Courbet era un provocador. A la segona meitat del segle XIX ja va deixar clar que el nostre orígen era aquest:
El quadre en qüestió es diu "L'orígen del món" i per molts de nosaltres, més que l'orígen del món, és el destí de molts.
El quadre en qüestió es diu "L'orígen del món" i per molts de nosaltres, més que l'orígen del món, és el destí de molts.
17 de set. 2007
59-60. Aznar i els seus VIP porten mala sort.
La meitat del pabelló en silenci. Només uns pocs aficionats animant. El PP de Madrid va preparar una final de l'Eurobasket amb pocs aficionats i molts VIPs sense puta idea de basket però amb moltes ganes de fer-se la foto amb els guanyadors. Amb els seus sillons de disseny van robar la possibilitat d'assistir a molts aficionats i van provocar que les mesures de seguretat asfixiessin a la resta del públic.
Com a recomanació, una entrada molt interessant.
Com a recomanació, una entrada molt interessant.
14 de set. 2007
El Toro lanceado de la vega com a paradigma espanyol
La mort de l'innocent
L'abús sobre el dèbil
La conquesta del nou món --> genocidi indígena
La guerra civil --> genocidi sobre els demòcrates
La festa espanyola --> genocidi sobre èssers vius
L'abús sobre el dèbil
La conquesta del nou món --> genocidi indígena
La guerra civil --> genocidi sobre els demòcrates
La festa espanyola --> genocidi sobre èssers vius
Powered by ScribeFire.
5 de set. 2007
TARDOR, PENA DE MORT = VIDA
Arriba la tardor, i amb ella, arribarà un dels moments àlgids de la grotesca realitat espanyola. En un renovat atac d'hipocresia, les cadenes de televisió que ofereixen les curses de braus denunciaran la fi de la temporada de caça i el brutal assassinat de milers de gossos caçadors.
Aquest col·lectiu de rates il·letrades, aquests caçadors que representen l'espanya d'atapuerca, de la violència, de la incultura, tornaran a cel·lebrar les seves malifetes sense cap càstig.
Després d'assassinar els seus fidels amics, i "AHITOS" de sang i vi barat, tornaran a casa a violar les seves filles o maltractar les seves dones.
Des d'aquí, des dels darrers corpuscles de civilitzacio hem de demanar al govern que actuï d'immediat contra aquesta enfermetat que amenaça encomanar-se a la resta de la península.
Aquests subhumans mereixen la pena de mort immediata i sense judici. Pena de mort que serà de vida pels milers d'animals que, amb tota seguretat tenen més ànima i intel·ligència que aquests "untermenschen".
En aquests temps de lluita contra el canvi climàtic, l'extirpació d'aquest càncer social ha de servir per compensar a la natura per part del dolor causat.
Eliminar-los en càmeres de gas i transformar-los després en compostatge per les plantes és un final massa indulgent que no mereixen però que la nostra benevolència els ha d'oferir.
Ningú no troba a faltar un abcés en un cos sa, i ningú, ni les seves famílies, trobarà a faltar aquests no-res.
Aquest col·lectiu de rates il·letrades, aquests caçadors que representen l'espanya d'atapuerca, de la violència, de la incultura, tornaran a cel·lebrar les seves malifetes sense cap càstig.
Després d'assassinar els seus fidels amics, i "AHITOS" de sang i vi barat, tornaran a casa a violar les seves filles o maltractar les seves dones.
Des d'aquí, des dels darrers corpuscles de civilitzacio hem de demanar al govern que actuï d'immediat contra aquesta enfermetat que amenaça encomanar-se a la resta de la península.
Aquests subhumans mereixen la pena de mort immediata i sense judici. Pena de mort que serà de vida pels milers d'animals que, amb tota seguretat tenen més ànima i intel·ligència que aquests "untermenschen".
En aquests temps de lluita contra el canvi climàtic, l'extirpació d'aquest càncer social ha de servir per compensar a la natura per part del dolor causat.
Eliminar-los en càmeres de gas i transformar-los després en compostatge per les plantes és un final massa indulgent que no mereixen però que la nostra benevolència els ha d'oferir.
Ningú no troba a faltar un abcés en un cos sa, i ningú, ni les seves famílies, trobarà a faltar aquests no-res.
Josep Pla. Pensament
si els savis declarats són d'aquesta manera, uns ases en progessió ascendent, el restant de la humanitat, la immensa majoria de la humanitat, són simplement els ases muts, d'una total incapacitat per a comprendre res, impertorbables dins una ignorància de pedra picada. Cap de nosaltres no ha deixat de menjar o de fer l'amor a causa de la pròpia ignorància. Vivim en una prehistòria amb calefacció i cambra de bany. Tota la resta ens és indiferent i aberrant
Powered by ScribeFire.
21 de març 2007
Escàndol a El Salvador: ambaixador israelí "en pilotes"
Han retirat al ambaixador israelí per conducta obscena.
La policia local el va trobar al jardí emmanillat, i amb una pilota de goma a la boca.
La policia local el va trobar al jardí emmanillat, i amb una pilota de goma a la boca.
I nosaltres tenim, en exclusiva, les primeres declaracions de l'ambaixador:
PERIODISTA.- quina és, segons vosté, la versió dels fets?
AMBAIXADOR.- mmfb!! bbbrrrffm! gggggrrffolla!! arrrghhh,bfffme gorro!!
21 de febr. 2007
Kim Jong Il llençarà una nova línia d'ulleres
El líder nordcoreà se situarà en aquest sector de la moda amb un primer model que anomenarà pyong yang il (que en coreà original vol dir "soc més lleig que la mare que em va parir").
Aquestes ulleres, de vidres semi-foscos, poden incorporar un cap nuclear de 20 megatons, i tenen un abast mitjà de 5800 kms.
La producció en cadena començarà a finals de 2007, i s'estructurarà en tres plans quinquenals que han de portar al país oriental a una producció anual de 37.859.642 ulleres anuals.
Davat les crítiques que ha rebut el govern de Kim al respecte de que produir 37 milions d'ulleres a un país on la gent passa gana, el dirigent va respondre un lacònic:
- Aquest model d'ulleres serà de pasta.
Aquestes ulleres, de vidres semi-foscos, poden incorporar un cap nuclear de 20 megatons, i tenen un abast mitjà de 5800 kms.
La producció en cadena començarà a finals de 2007, i s'estructurarà en tres plans quinquenals que han de portar al país oriental a una producció anual de 37.859.642 ulleres anuals.
Davat les crítiques que ha rebut el govern de Kim al respecte de que produir 37 milions d'ulleres a un país on la gent passa gana, el dirigent va respondre un lacònic:
- Aquest model d'ulleres serà de pasta.
3 de febr. 2007
Prendre el sol és perillós...
...sobretot si t'aterra un Boeing 747 a sobre del cap.
La migranya pot ser terrible. (Científics bielorrussos han calculat que calen més de 8 Ibuprofenos per contrarrestar l'aterratge d'un Airbus sobre un front no acostumat).
Aquí teniu una imatge d'exemple:
i en podeu trobar més a airliners.
19 de gen. 2007
webbrain: un cercador d'avanguarda
És un cercador que organitza la informació de forma visual, mitjançant un mapa conceptual, o quelcom molt semblant. Permet relacionar. Ilustra com es relaciona la informació mitjançant el seu context, en aquest cas visual dins un esquema.
El més interessant de WebBrain és la forma d'accedir als recursos que proporciona amb un mapa conceptual. Això permet definir i restringir la cerca des d'allò més general a allò més concret.
El més interessant de WebBrain és la forma d'accedir als recursos que proporciona amb un mapa conceptual. Això permet definir i restringir la cerca des d'allò més general a allò més concret.
15 de gen. 2007
Pocoyo
És un nou amic molt divertit. Es diu Pocoyo, i s'acompanya d'una colla de personatges molt simpàtics: un ànec, un gos i un elefant.
La seva línia de productes també és força interessant, i promet triomfar en totes les passare-les de moda, de París a Matalascañas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
