Revisionisme de genocidis passats i genocidis actuals

És curiós, el lobby jueu persegueix també a Espanya a aquells historiadors, com David Irving, que s'atreveixen a opinar o investigar o fer hipòtesis en contra de la versió oficial sobre l'holocaust jueu a la 2aG.M.

És a dir, ens preocupem molt sobre que un historiador opini sobre un fet històric.

En canvi, no es preocupen de la situació que els nazis-jueus estan provocant a Palestina. Més enllà d'un apartheid, Gaza i Cisjordània són dos camps de concentració on Israel, un país racista, està portant a terme un genocidi.

Aquest genocidi l'està practiant amb diferents tàctiques:

- Suposats atacs sobre terroristes que acaben massacrant a la població civil.
- Matança de malalts que són assassinats quan són portats a hospitals i són detinguts a controls dels soldats fins que acaben morint.
- Talls ens els subministraments d'aigua i combustible a tota la població civil de Gaza. Aquest és un fet que ni tant sols va passar en els camps de concentració nazis. Mentre els palestins moren de set, els jueus els roben l'aigua per fer piscines a les colònies.
- Controls i ofegament de l'economia dels palestins, que els està portant a la majoria a una situació desesperada de desnutrició i depauperació.
- Uns política de colonització, que no ha acabat mai. Israel es permet ser l'únic país que en el segle XXI segueix envaïnt i colonitzant territoris.

Aquí teniu un bon exemple del que passa en un únic mes, el recull del genocidi lent que s'està produïnt sobre una pblació indefensa.

Powered by ScribeFire.

Doctor mort

Segons El Pais, Aribert Heim, militar alemnay que va servir al camp de Mauthausen, va ser asassinat per una organització clandestina jueva.
A aquests assassins jueus no els calia perseguir a un ancià per mig món. Si tan preocupats estaven pels drets humans, i pels nazis, tenien un ben a prop, a casa seva.
Podien haver acabar amb Ariel Sharon. Responsable de multitud de massacres contra palestins. El "doctor mort" de Sabra i Chatila.

Agències de ràting

En mig de la crisi dels crèdits subprime als mercats occidentals, moltes veus crítiques han apuntat a la sospitosa actuació de les agències de rating. "De que serveixen aquestes agències", diuen, "si quan hi ha una crisi els impositors i accionistes han de descobrir que entitats qualificades com a solvents fan fallida enfront les seves obligacions".
Això, que és ben cert, no deixa de sorprendre venint dels actuals mitjans de comunicació.
Aquests han esdevingut els darrers anys en unes agencies de rating molt més perilloses.
Perquè el que qualifiquen aquests mitjans són els éssers humans, i específicament, les víctimes dels conflictes.
Quan un ciutadà dels USA és assassinat, els mitjans detallen totes les seves dades. Podríem dir que qualifiquen la seva vida amb un rating A+.
Quan el que mor és un europeu, també és prou important, també donaran detalls que permetin posar-li nom i cognoms. La diferència amb l'anterior potser estarà en el número de dies que serà esmentat als mitjans. El qualificaran amb una A.
El tercer escalafó del rating, i ja molt per sota, és el dels aliats però no pertanyents al club privat dels rics i blancs. Aquí tindríem les víctimes de països com Israel, Argentina, Xile, etc. Aquests ja no mereixen que s'esmentin les seves dades identificaves. La notícia quedaria com "Moren nou ciutadans argentins en un atemptat a la capital". De fet, només acumular un gran número de víctimes els pot assegurar una portada als mitjans. Han de conformar-se amb una qualificació de B+.
La quarta qualificació, la B, és la que s'assigna a països subdesenvolupats, però en certa manera "amics" dels veïns del nord. Ve a ser com la relació paternal entre un empresari i els seus explotats. Aquest grup ja s'ha d'esforçar força per aparèixer a algun lloc. Si moren unitats o desenes no mereixeran ni una breu notícia. Només si moren uns centenars o milers aconseguiran una mica de seguiment. Només poden merèixer alguna notícia com "moren centenars de persones en un terratrèmol al Salvador". Aquestes víctimes de qualificació B encara ens cauen bé i, si per exemple sobreviuen quinze dies sepultats sota unes runes, poden donar la sorpresa i fer una portada de diari.
En el cinquè nivell, la C+, ja entrem en l'avorriment. Aquí s'enquadren les víctimes de conflictes on els assassins som nosaltres o on mor gent que simplement no entren dins dels nostres paràmetres de civilitzacions. Els morts d'Iraq, els palestins, els morts per la repressió a Algèria, formen part d'aquest grup. D'ells només es dona la informació del número de morts, d'una forma sistemàtica, com qui don ael temps o el resultat de la loteria. Cada dia s'emet un lacònic "moren trenta-quatre palestins en enfrontaments". Una altra característica és que aquestes víctimes sempre "moren", mai són "assassinats". Sembla que ells escullin morir o que morin d'un infart. Un soldat israelià dispara al cap d'una noia de dotze anys a un camp de refugiats (metàfora de camp de concentració) i els mitjans recullen "mor una palestina en enfrontaments amb l'exèrcit israelià".
La darrera categoria, la C, és la que mai no surt als mitjans. Aquí ja poden morir o ser assassinats a centenars de milers, que no mereixen ni una notícia breu d'agència. Són els milions de morts de gana i SIDA a l'Àfrica, els assassinats a Darfur, i un llarg etcètera. Només la visita d'un famós o un concert benèfic els pot tornar a les pàgines dels diaris, però no com a notícia per si mateixos, si no com a atrezzo de l'actuació de la celebritat de torn.


Technorati Tags: ràting, Darfur, Palestina, Israel

Israel construeix el seu Gueto de Varsòvia a Gaza

Israel ha comunicat que considera Gaza una "entitat hostil" i està disposat a deixar al 100% dels seus habitants sense subministraments. Israel ha convertit a Gaza en un camp de concentració, en un nou Auschwitz, aquest cop per els Palestins.