Bazar de Otoño. Barrett M107.

Ahora que llega el otoño, los fabricantes lazan al mercado nuevos y divertidos gadgets con los que combatir estos meses que a mi se me antojan como los más deprimentes (sólo el intervalo que va de septiembre a julio).
Barrett nos presenta su rifle de precisión M107 , que hará las delicias de grandes y pequeños y con el que ajustar las cuentas será más que nunca, un juego de niños.

La criatura dispara balas del calibre 50. a 853 m/s y pesa unos reconfortantes 12,9 Kgs. Para que podais tomar medidas, es efectivo hasta 1800m metros.
En la página del fabricante teneis precios y más detalles. Yo sólo os dejo un video educativo:

Qui perd a l'Irak?

Alguns diaris anuncien que els EE.UU estan perden la guerra a l'Irak. És això cert?. Res més lluny de la realitat. Els que van impulsar aquesta guerra estan assolint la totalitat dels seus objectius.
Qui va imposar aquesta guerra? La indústria del petroli i l'armament americana.
Quins són els resultats? Les empreses petroleres americanes s'han fet amb l'explotació de la totalitat del petroli de l'Irak (les segones reserves mundials). Les empreses d'armament s'asseguren una venda constant del seu producte:
a) al Pentàgon (el seu principal client),
b) a les milícies armades a l'Iraq: l'exèrcit americà, amb la seva actuació, ha assegurat una naixent guerra civil que demandarà gran quantitat d'armament.
c) als països veïns. El clima d'inestabilitat que USA ha provocat a l'Orient Mitjà des de la primera guerra del Golf, obliga als països de la zona a aprovar creixents pressupostos de defensa.

Només queda per determinar si algú perd la guerra.

Perd la guerra la població civil iraquiana.
Perden la guerra els soldatys americans, de classes baixes, que tornen en una bossa de plàstic a casa.
Perd la guerra Palestina; en un ambient de resolució dels conflictes per la via dura, Israel es pot permetre continuar amb el genocidi que, de forma més o menys intensiva, practica des dels anys quaranta.
Per la guerra el treballador americà, que veu com la fi de la guerra freda no ha portat un canvi en la política pressupostària del seu govern: els diners segueixen viatjant, via impostos, de la butxaca dels assalariats americans a la dels accionistes de les empreses anteriorment citades.