El Toro lanceado de la vega com a paradigma espanyol

La mort de l'innocent

L'abús sobre el dèbil

La conquesta del nou món --> genocidi indígena

La guerra civil --> genocidi sobre els demòcrates

La festa espanyola --> genocidi sobre èssers vius

Powered by ScribeFire.

TARDOR, PENA DE MORT = VIDA

Arriba la tardor, i amb ella, arribarà un dels moments àlgids de la grotesca realitat espanyola. En un renovat atac d'hipocresia, les cadenes de televisió que ofereixen les curses de braus denunciaran la fi de la temporada de caça i el brutal assassinat de milers de gossos caçadors.
Aquest col·lectiu de rates il·letrades, aquests caçadors que representen l'espanya d'atapuerca, de la violència, de la incultura, tornaran a cel·lebrar les seves malifetes sense cap càstig.
Després d'assassinar els seus fidels amics, i "AHITOS" de sang i vi barat, tornaran a casa a violar les seves filles o maltractar les seves dones.
Des d'aquí, des dels darrers corpuscles de civilitzacio hem de demanar al govern que actuï d'immediat contra aquesta enfermetat que amenaça encomanar-se a la resta de la península.
Aquests subhumans mereixen la pena de mort immediata i sense judici. Pena de mort que serà de vida pels milers d'animals que, amb tota seguretat tenen més ànima i intel·ligència que aquests "untermenschen".
En aquests temps de lluita contra el canvi climàtic, l'extirpació d'aquest càncer social ha de servir per compensar a la natura per part del dolor causat.
Eliminar-los en càmeres de gas i transformar-los després en compostatge per les plantes és un final massa indulgent que no mereixen però que la nostra benevolència els ha d'oferir.
Ningú no troba a faltar un abcés en un cos sa, i ningú, ni les seves famílies, trobarà a faltar aquests no-res.

Espnaya és això, i pitjor

A Espanya, encara es permet la caça i el maltractament animal. Els caçadors, persones sense cap tipus de moral, tracten així als seus propis animals:

Rosa Montero, escrivia al País aquest magnífic article:

"Sé que hay cazadores sensibles y amantes de los animales. Lo sé porque me lo ha dicho gente fiable, y me lo creo de la misma manera en que creo en la existencia de los agujeros negros, aunque jamás los haya visto y me resulten difíciles de comprender. Lo que mis ojos contemplan y mi corazón entiende, en cambio, es una realidad muy diferente. Yo lo que he visto son hordas de tipos disfrazados de rambos de guardarropía que transportan a sus pobres perros en indignos remolques en los que los animales no pueden ni ponerse de pie. Estas Navidades, paseando por el Canal de Castilla, en Palencia, caímos sobre un grupo así. Eran cinco o seis tíos con sus grotescas vestimentas medio militares, sus perros a los pies y sus escopetas preparadas. Rodeaban en silencio una mata de arbustos de no más de cuatro metros de diámetro. Sin duda esperaban que saliera una pieza, un animalillo forzosamente pequeño y tal vez ya herido que se había refugiado allí dentro, aterrorizado, con el corazón retumbando en el pecho. Era evidente que el bicho estaba perdido. Deben de sentirse muy valientes estos esforzados cazadores tras acosar y abatir, media docena de ellos y con armas de fuego, a un animal indefenso y tembloroso.Y aún hay algo peor. Mucho peor. Acaba de terminar la temporada de caza y ya empiezan a aparecer. Hablo de los galgos ahorcados, de los bosques fantasmales súbitamente llenos de perros torturados. Ya saben, los ahorcan para no gastar ni siquiera una bala con ellos. Y, para divertirse, les dejan con las dos patas traseras apoyadas en el suelo, de modo que el tormento se prolonga. A veces tardan días en morir. "Ya he puesto a bailar a mis perros", suelen decir, jocosos. Un pobre animal, con el cuello atrozmente cortado por la cuerda con la que intentaron matarle, ha estado deambulando por el pueblo de Gerena durante varios días sin que nadie, ni los vecinos ni el Ayuntamiento, hiciera nada por aliviar su agonía. ¿Será quizás un pueblo de cazadores? De los malos cazadores, no de los buenos que me dicen que existen. Sólo en Extremadura hay 9.000 galgueros y cada uno tiene entre quince y veinte perros.Cuánto horror, cuánto sufrimiento innecesario, qué clamoroso silencio el de las víctimas."

SOS GALGOS

En aquesta web trobareu la bona feina que l'associació SOS GALGOS porta a terme des de fa temps, i que es pot resumir en:
Ajudar als galgos necessitats, rescatant-los i dandolos en adopció.
Treballar per a canviar les lleis.
Educar i sensibilitzar a les persones sobre el meravellós que és el galgo com animal de companyia.
Fomentar la solidaritat, implicant a les persones perquè cadascun posi el seu gra de sorra.

Al final, es tracta d'evitar imatges com aquesta:


imatges provocades per la quantitat de caçadors que es dedican, a part d'assessinar innumerables animals, a penjar als seus propis gossos quan ja no es volen fer càrrec d'ells.
Aquest fenòmen es produeix sobre tot al centre d'Espanya, a Andalusia i a Extremadura. I després fan boicot al cava català!. Fem doncs, boicot a aquesta subcultura espanyola de destrucció i odi.