Pocoyo

És un nou amic molt divertit. Es diu Pocoyo, i s'acompanya d'una colla de personatges molt simpàtics: un ànec, un gos i un elefant.

La seva línia de productes també és força interessant, i promet triomfar en totes les passare-les de moda, de París a Matalascañas.

El podeu trobar aquí.

Espnaya és això, i pitjor

A Espanya, encara es permet la caça i el maltractament animal. Els caçadors, persones sense cap tipus de moral, tracten així als seus propis animals:

Rosa Montero, escrivia al País aquest magnífic article:

"Sé que hay cazadores sensibles y amantes de los animales. Lo sé porque me lo ha dicho gente fiable, y me lo creo de la misma manera en que creo en la existencia de los agujeros negros, aunque jamás los haya visto y me resulten difíciles de comprender. Lo que mis ojos contemplan y mi corazón entiende, en cambio, es una realidad muy diferente. Yo lo que he visto son hordas de tipos disfrazados de rambos de guardarropía que transportan a sus pobres perros en indignos remolques en los que los animales no pueden ni ponerse de pie. Estas Navidades, paseando por el Canal de Castilla, en Palencia, caímos sobre un grupo así. Eran cinco o seis tíos con sus grotescas vestimentas medio militares, sus perros a los pies y sus escopetas preparadas. Rodeaban en silencio una mata de arbustos de no más de cuatro metros de diámetro. Sin duda esperaban que saliera una pieza, un animalillo forzosamente pequeño y tal vez ya herido que se había refugiado allí dentro, aterrorizado, con el corazón retumbando en el pecho. Era evidente que el bicho estaba perdido. Deben de sentirse muy valientes estos esforzados cazadores tras acosar y abatir, media docena de ellos y con armas de fuego, a un animal indefenso y tembloroso.Y aún hay algo peor. Mucho peor. Acaba de terminar la temporada de caza y ya empiezan a aparecer. Hablo de los galgos ahorcados, de los bosques fantasmales súbitamente llenos de perros torturados. Ya saben, los ahorcan para no gastar ni siquiera una bala con ellos. Y, para divertirse, les dejan con las dos patas traseras apoyadas en el suelo, de modo que el tormento se prolonga. A veces tardan días en morir. "Ya he puesto a bailar a mis perros", suelen decir, jocosos. Un pobre animal, con el cuello atrozmente cortado por la cuerda con la que intentaron matarle, ha estado deambulando por el pueblo de Gerena durante varios días sin que nadie, ni los vecinos ni el Ayuntamiento, hiciera nada por aliviar su agonía. ¿Será quizás un pueblo de cazadores? De los malos cazadores, no de los buenos que me dicen que existen. Sólo en Extremadura hay 9.000 galgueros y cada uno tiene entre quince y veinte perros.Cuánto horror, cuánto sufrimiento innecesario, qué clamoroso silencio el de las víctimas."

SOS GALGOS

En aquesta web trobareu la bona feina que l'associació SOS GALGOS porta a terme des de fa temps, i que es pot resumir en:
Ajudar als galgos necessitats, rescatant-los i dandolos en adopció.
Treballar per a canviar les lleis.
Educar i sensibilitzar a les persones sobre el meravellós que és el galgo com animal de companyia.
Fomentar la solidaritat, implicant a les persones perquè cadascun posi el seu gra de sorra.

Al final, es tracta d'evitar imatges com aquesta:


imatges provocades per la quantitat de caçadors que es dedican, a part d'assessinar innumerables animals, a penjar als seus propis gossos quan ja no es volen fer càrrec d'ells.
Aquest fenòmen es produeix sobre tot al centre d'Espanya, a Andalusia i a Extremadura. I després fan boicot al cava català!. Fem doncs, boicot a aquesta subcultura espanyola de destrucció i odi.

inhumans

Ja han passat algunes setmanes. Espanya encara recorda les terribles imatges del psicópata gallec massacrant al seu indefens gos. I a un grup de degenerats defensant-lo. En algunes poblacions es van produir manifestacions, condemnant el maltractament animal i demandant una llei que castigui amb severidad aquest tipus d'atrocitats. Cap suposar que el govern està sospesant el saldo de vots que deixaria aquesta llei. Pot guanyar alguns vots de gent decent que estima als animals o, simplement, els respecta. Però sap que també perdrà suports de gent indecent que defensa que, per exemple, es torturi a un toro fins a la mort darrere d'una tradició que per aberrant hauria de ser abandonada. Una societat que destrossa animals per diversió és una societat clínicament malalta. El maltractament als animals és una alerta de futurs problemes de psicopaties. Segons diversos estudis s'han trobat antecedents de crueltat amb animals en acosadores sexuals (46%), violadors convictes (48%) i assassins adults (53%). Un estudi realitzat per l'FBI sobre 36 assassins múltiples va concloure que el 46% havien torturat animals en la seva adolescència. Són dades suficients perquè els legisladors frenin una sagnia impròpia d'un país civilitzat. Més enllà de tradicions, i de vots.