Educació per a la ciutadania

L'Església i els seus "comandos de choque" estan en lluita contra la nova assignatura.
Defensen que ni l'escola ni l'estat poden oferir normes morals a la nostra joventut.
L’Església en canvi, ho ha estat fent durant anys a l'assignatura de religió, i els sembla plenament normal.
I quina moralitat imparteixen? què pot oferir l’església catòlica als nostres infants?
Els poden ensenyar que la història natural no és certa, que la ciència és heretgia.
Els poden ensenyar que la dona procedeix d'una part del primer home, i que per tant, és secundària i prescindible.
Els poden ensenyar que la terra és el centre de l'univers, i que cal cremar als que diguin el contrari.
Els poden ensenyar que cal aturar l'evolució intel·lectual de la humanitat durant segles, si això permet perpetuar-se en el poder.
Els poden ensenyar que és pot participar en la massacre de tot un continent, si la massacre retorna beneficis i prebendes.
Els poden ensenyar a recolzar a feixistes (Espanya) i torturadors(Argentina), absolvent-los mentre maten als dimonis comunistes.
Els poden ensenyar a girar l'esquena als que defensen els pobres i oprimits (Ignacio Ellacuria, Monseñor Romero), perquè gosen aixecar la veu contra la injustícia i la cúria eclesiàstica còmplice.
Els poden ensenyar a condemnar a milions d'homes i dones a morir víctimes de la SIDA, però en pau per no haver fet servir condó.
Definitivament, l’Església pot ensenyar moltes coses; el que cal reflexionar és si volem una joventut amb els valors anteriorment referits.

Homenatge al radical Yagüe

Moltes ciutats d'aquesta Espanya, que segons diuen, és la de tots, conserven entre els seus carrers, avingudes o places alguna amb el nom del general Yagüe. Burgos, León, Cartagena o Palencia, en són un bon exemple. El general Yagüe, militar del bàndol feixista i colpista, és tristement famós per un dels fets més sanguinaris de la guerra civil. Al 1939, i pocs mesos després de començar la guerra, el bàndol colpista ja estava instal·lat a Badajoz.
El general Yagüe comandava en aquell moment l'exèrcit feixista en aquella zona. En una metàfora del que ara anomenen la "fiesta nacional", va omplir de presos la plaa de braus de la ciutat de Badajoz. La major part d'aquests presos eren civils, entre d'ells moltes dones i infants.
El seu únic delicte era haver estat denunciats, per venjança, enveja o simplement antipatia, per alguns sectors de la dreta i de l'esglèsia presents a la ciutat. Altres simplement van ser capturats a l'atzar. Yagüe era un psicòpata, només comparable al doctor d'Auschwitz, Josef Mengele.
Durant els primers dies del mes d'agost, en una ofrena a la nova Espanya nazi-catòlica, va massacrar durant interminables hores als centenars o milers de persones a la plaça de braus. Com a bèsties al'escorxador, els va assassinar de les formes més inenarrables. Quasi setanta anys després, moltes ciutats espanyoles rendeixen homenatge a aquest sociòpata. Els mateixos que no volen aturar aquest homenatge i escarni a les víctimes, acusen de radicals als que fan ús de la seva llibertat d'expressió.

El Toro lanceado de la vega com a paradigma espanyol

La mort de l'innocent

L'abús sobre el dèbil

La conquesta del nou món --> genocidi indígena

La guerra civil --> genocidi sobre els demòcrates

La festa espanyola --> genocidi sobre èssers vius

Powered by ScribeFire.

TARDOR, PENA DE MORT = VIDA

Arriba la tardor, i amb ella, arribarà un dels moments àlgids de la grotesca realitat espanyola. En un renovat atac d'hipocresia, les cadenes de televisió que ofereixen les curses de braus denunciaran la fi de la temporada de caça i el brutal assassinat de milers de gossos caçadors.
Aquest col·lectiu de rates il·letrades, aquests caçadors que representen l'espanya d'atapuerca, de la violència, de la incultura, tornaran a cel·lebrar les seves malifetes sense cap càstig.
Després d'assassinar els seus fidels amics, i "AHITOS" de sang i vi barat, tornaran a casa a violar les seves filles o maltractar les seves dones.
Des d'aquí, des dels darrers corpuscles de civilitzacio hem de demanar al govern que actuï d'immediat contra aquesta enfermetat que amenaça encomanar-se a la resta de la península.
Aquests subhumans mereixen la pena de mort immediata i sense judici. Pena de mort que serà de vida pels milers d'animals que, amb tota seguretat tenen més ànima i intel·ligència que aquests "untermenschen".
En aquests temps de lluita contra el canvi climàtic, l'extirpació d'aquest càncer social ha de servir per compensar a la natura per part del dolor causat.
Eliminar-los en càmeres de gas i transformar-los després en compostatge per les plantes és un final massa indulgent que no mereixen però que la nostra benevolència els ha d'oferir.
Ningú no troba a faltar un abcés en un cos sa, i ningú, ni les seves famílies, trobarà a faltar aquests no-res.

Espnaya és això, i pitjor

A Espanya, encara es permet la caça i el maltractament animal. Els caçadors, persones sense cap tipus de moral, tracten així als seus propis animals:

Rosa Montero, escrivia al País aquest magnífic article:

"Sé que hay cazadores sensibles y amantes de los animales. Lo sé porque me lo ha dicho gente fiable, y me lo creo de la misma manera en que creo en la existencia de los agujeros negros, aunque jamás los haya visto y me resulten difíciles de comprender. Lo que mis ojos contemplan y mi corazón entiende, en cambio, es una realidad muy diferente. Yo lo que he visto son hordas de tipos disfrazados de rambos de guardarropía que transportan a sus pobres perros en indignos remolques en los que los animales no pueden ni ponerse de pie. Estas Navidades, paseando por el Canal de Castilla, en Palencia, caímos sobre un grupo así. Eran cinco o seis tíos con sus grotescas vestimentas medio militares, sus perros a los pies y sus escopetas preparadas. Rodeaban en silencio una mata de arbustos de no más de cuatro metros de diámetro. Sin duda esperaban que saliera una pieza, un animalillo forzosamente pequeño y tal vez ya herido que se había refugiado allí dentro, aterrorizado, con el corazón retumbando en el pecho. Era evidente que el bicho estaba perdido. Deben de sentirse muy valientes estos esforzados cazadores tras acosar y abatir, media docena de ellos y con armas de fuego, a un animal indefenso y tembloroso.Y aún hay algo peor. Mucho peor. Acaba de terminar la temporada de caza y ya empiezan a aparecer. Hablo de los galgos ahorcados, de los bosques fantasmales súbitamente llenos de perros torturados. Ya saben, los ahorcan para no gastar ni siquiera una bala con ellos. Y, para divertirse, les dejan con las dos patas traseras apoyadas en el suelo, de modo que el tormento se prolonga. A veces tardan días en morir. "Ya he puesto a bailar a mis perros", suelen decir, jocosos. Un pobre animal, con el cuello atrozmente cortado por la cuerda con la que intentaron matarle, ha estado deambulando por el pueblo de Gerena durante varios días sin que nadie, ni los vecinos ni el Ayuntamiento, hiciera nada por aliviar su agonía. ¿Será quizás un pueblo de cazadores? De los malos cazadores, no de los buenos que me dicen que existen. Sólo en Extremadura hay 9.000 galgueros y cada uno tiene entre quince y veinte perros.Cuánto horror, cuánto sufrimiento innecesario, qué clamoroso silencio el de las víctimas."

SOS GALGOS

En aquesta web trobareu la bona feina que l'associació SOS GALGOS porta a terme des de fa temps, i que es pot resumir en:
Ajudar als galgos necessitats, rescatant-los i dandolos en adopció.
Treballar per a canviar les lleis.
Educar i sensibilitzar a les persones sobre el meravellós que és el galgo com animal de companyia.
Fomentar la solidaritat, implicant a les persones perquè cadascun posi el seu gra de sorra.

Al final, es tracta d'evitar imatges com aquesta:


imatges provocades per la quantitat de caçadors que es dedican, a part d'assessinar innumerables animals, a penjar als seus propis gossos quan ja no es volen fer càrrec d'ells.
Aquest fenòmen es produeix sobre tot al centre d'Espanya, a Andalusia i a Extremadura. I després fan boicot al cava català!. Fem doncs, boicot a aquesta subcultura espanyola de destrucció i odi.